Catalunya amplia els límits del lloguer: la nova norma afecta també els temporals i habitacions

El decret estèn els topalls de preu als contractes de curta durada i al lloguer d’habitacions mentre el parc de pisos en oferta continua reduint-se a tot el territori.

La Generalitat ha aprovat un nou decret llei que amplia l’aplicació dels límits del preu del lloguer als contractes temporals i als lloguers d’habitació. Això vol dir que, a partir d’ara, tant els lloguers curts com els compartits hauran de seguir les mateixes regles que els contractes habituals, especialment en aquelles zones declarades com a mercats residencials tensionats.

La intenció, segons el Govern, és protegir els inquilins i fer més accessible l’habitatge. Però al sector, no tothom ho veu igual. De fet, molts alerten que el resultat està sent just el contrari: una reducció accelerada del nombre de pisos disponibles per llogar.

“Les intencions són bones”, explica Katya Moshnikova, assessora sènior a Urbane International Real Estate, “però la regulació posa el focus només en la idea que els propietaris volen esquivar la llei. No es té en compte que molts d’ells necessiten el lloguer per pagar la hipoteca. A més, l’índex de referència no reflecteix la realitat del mercat: un pis totalment reformat només pot demanar uns 100 euros més que un de vell al costat. Això no és just.”

Què diu exactament el decret?

El text estableix que qualsevol lloguer destinat a cobrir una necessitat d’habitatge —encara que sigui per un període breu— s’ha de regir per les mateixes normes que un contracte llarg. Només se’n salven els lloguers amb finalitats turístiques o recreatives, i sempre que això quedi acreditat al contracte. Això, naturalment, pot donar lloc a dificultats a l’hora d’interpretar què constitueix exactament una prova d’un contracte de lloguer per a usos turístics o recreatius. La llei també contempla motius “culturals”.

Pel que fa al lloguer d’habitacions, es concreta que la suma total del lloguer dins d’un mateix pis no pot superar el màxim permès per al lloguer d’un habitatge complet. Qualsevol clàusula que desequilibri el contracte o resulti enganyosa, serà considerada frau contractual.

Una oferta que no para de caure

Les dades d’idealista mostren una caiguda del 26% de l’oferta de lloguer habitual a Barcelona en comparació amb l’any anterior, mentre que els contractes de temporada han crescut un 31%. Entre 2020 i 2025, el nombre total de pisos en lloguer estable a la ciutat ha caigut un 58,1%.

La mateixa tendència es repeteix a la resta del territori: a Girona els lloguers de temporada han augmentat un 167%, a Tarragona un 57% i a Lleida un 82%. Mentrestant, el parc de lloguer estable segueix caient.

Barcelona lidera el rànquing estatal de lloguer per habitació

Barcelona ja és la ciutat amb el lloguer d’habitacions més car d’Espanya, amb una mitjana de 620 euros al mes, per davant de Madrid (565 €). A més, concentra el 14% de tota l’oferta estatal en aquest tipus d’arrendament.

Altres mesures que incorpora el decret

El text legal també introdueix canvis en la gestió de les habitatges de protecció oficial (HPO), prorrogant-ne obligatòriament la qualificació en zones tensionades. A més, s’amplia el dret de tanteig i retracte per part de l’Administració sobre habitatges de grans tenidors, i es preveu que els dipòsits de lloguer ingressats a l’Incasòl es destinin a construir més habitatge públic en règim de lloguer.

Segons el Govern, l’objectiu d’aquest conjunt de mesures és garantir una oferta suficient i assequible, reequilibrar el mercat i protegir els drets dels inquilins. Tot i això, les dades actuals apunten en una altra direcció: menys oferta, preus més alts i un accés a l’habitatge que cada cop sembla més difícil.